Un somni excitant, perillós…

Les nou en punt

Érem a la barca mirant la infinitud del mar. El meu cor  tremolava, s’acostva un moment molt especial. Mai havia vist el fons del mar. Tothom parlava de la seva bellesa però fins llavors només podia imaginar com n’era d’especial  aquell món. La meva curiositat va empentar-me a fer un curs de submarinisme. I el moment havia arribat: la meva primera classe.  Em vaig vestir de neoprè, em vaig posar les ulleres, els peus d’ànec i … “xof”, em vaig capbussar. Els meus ulls no podien estar més oberts davant aquell escenari tan diferent. Estava somiant?

Excitant i perillós

En un no res  estava en un altre món. Cada batec del meu cor era tan fort que qualsevol l’hagués pogut sentir des de molt i molt lluny.  I, és clar, el soroll va fer que en un moment estigués envoltada d’animalets molt divertits. Mai n’havia vist abans; portaven vestits molt originals i movien les seves boquetes d’una forma molt graciosa. Un món excitant, un silenci ple de vida, de colors brillants…de pau. Però perillós: la  meva intuïció m’alertava que estava en peril. Els peixets van començar a moure desenfrenadament la cua i a sacsejar les seves aletes, les ostres s’amagaven a les seves closques i jo era allà, sola, i espantada. Aprop meu s’acostava lentament l’ombra d’un peixot monstre, amb una enorme boca i una cua tremendament gran. Vaig començar a tremolar, tot repicant les dents com si em disposés a ballar al ritme d’unes castanyoles. Vaig aclucar els ulls però no hi havia res a fer: al meu davant una balena em mirava.

Pànic

Vaig començar a bellugar-me com um peixet que es vol mossegar la cua. La balena em perseguia I intentava d’imitar els meus moviments i, de sobte, em vaig trobar volant fora l’aigua i tan ràpid com pujava, amb més empenta baixava. I a la meitat del trajecte em trobava damunt d’um sortidor d’aigua com si fos l’ou dansant de Pasqua. I “xof” dins l’aigua un altre cop. Pensava que tot el meu cos s’hauria desmuntat com un puzzle de mil peces però, no!, tot estava al seu lloc i la balena s’estava fent um tip de riure. I quines rialles!!! Els peixets anaven sortint dels seus amagatalls i s’amuntegaven els uns sobre els altres en aquell teatre improvisat, ple de sorolls I de fonts lluminoses, com les boniques fonts de Montjuic.

Aplaudiments i retirada

Ja era tard i havia de tornar a la barca. Encara estava tremolant… sentia els batecs del meu cor repicant entre les costelles. Quan estava apunt d’explicar  la meva fascinant aventura als meus companys, el monitor, alçant de forma solemne la veu em va dir que el moment havia arribat: havia de capbussar-me. Què estava passant? La meva imaginació s’havia apoderat de totes les meves neurones i havien estat volant per un somni excitant, perillós. “Xof”… vaig caure a l’aigua … i una balena m’estava esperant.

neus
agost 2009

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s