Aravenadal

S’acosta el Tió. El tió que viu amb nosaltres (amb mi, els meus fadets i un fadot) ve del bosquet que tenim aprop del fadauet i esclar, sempre arriba glaçat i l’hem d’abrigar amb aquella manta de quadrets verds que any rera any treiem del calaix empolsegada de naftalina. Li pintem uns ulls i sobretot una boca perquè pugui menjar; i quin tip d’afartar-se de pomes i mandarines! Diuen que porten molta vitamina c i us ho puc assegurar: per Nadal, les fades mai es constipen. I quan sortim a fer un passeig per Santa Llúcia veiem tots els germans d’en Tió, els que han portat a l’orfelinat camuflat de paradeta. I rera aquelles galtones i ulls pintats amb una precisió extraordinària, hi ha un tronquet trist suplicant que el portis a casa. Però, nosaltres ja en tenim deTió, no té els ulls bonics però li brillen, no té la boca rodona perquè ens ha relliscat el rotulador, però somriu.

I s’acosta el Nadal. Es buiden les butxaques, les bústies s’emplenen de tòpiques felicitacions, ens envien tota mena de cursilades i rebem power points amb tota mena de boles que ballen. L’antispam es declara en vaga i jo em declaro en estat de màxima alerta. Estic voltejada d’humans esverats, que no saben on els toca el dinar de Nadal, que parlen de la indecència de les compres compulsives de joguines mentre van comprant compulsivament, que tenen pànic d’aquella wii que hi ha a la carta de reis dels seus fills perquè estan convençuts que l’educació passa per la privació i la censura i no per l’acompanyament (però esclar, prohibir és més fácil i menys cansat que acompanyar).  

I s’acaben les escoles, es preparen els parcs de Nadal, els casals i els avis s’arremanguen. I un cop més els atabalats pares comecen a fer puzzles per encaixar horaris i a fer sudokus per adquirir habilitats per mantenir-se econòmicament en equilibri. Jo, com que soc una fada i no en sé d’encaixar peces ni de fer càlculs, visc en el nostre fadauet, no sé si fent equilibris o màgia, però segurament només la màgia pot explicar el nostre desequilibrat ecosistema particular.

I m’agradaria desitjar a tots els “homenets” en una típica frase unes bones festes i un feliç any però ja esteu descobrint que més que típica soc atòpica i tinc una mena d’intolerància al Nadal, a les sobretaules, als torrons i a les neules, als centres comercials, a les guirnaldes horteres i als barrets de pare noël. O sigui que pareu atenció: tanqueu els ulls i poseu un somriure… sentireu unes xispetes dolces que van fent tamborelles per tot el vostre cos… I quan obriu els ulls que siguin prou grans perquè sempre trobeu un toc màgic, un so màgic que us faci somriure, perquè quan somrius s’endolcen les ferides i les portes del cor deixen de grinyolar. 

Petons glassejats de lacasitos, que també són rodons com les boletes de l’arbre de Nadal!

La fada despistada
Nadal 2009

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s