Un conte despistat

Havia una vegada un fullet fuster, en fulletó, que vivia en un conte, un conte pleeee de bolets, mimosa i espígol. Un matí, com cada matí, després de rentar-se les orelles (trigava molta estona perquè eren grans i punxagudes) i posar-se el barret de cascabells va enfilar el camí cap a la feina, un camí ple d’engrunes de pa que sempre deixaven dos vailets per trobar el camí de casa quan sortien al bosc amb la madrasta que els volia abandonar.

Durant el trajecte, en fulletó trucava les portes de tots els personatges que tenia contractats a mitja jornada (eren temps de crisi…) per fer cabanetes de fusta: l’ós mandrós, el hamsteret, l’esquirol, el mico filós (que sempre somiava que es casava amb un mona moníssima), i el talp, que mai sentia el timbre perquè sempre tenia a tot volum una música de fruites que no abaixava fins que sentia uns per la finestra: “apaga la música, ja menjaràs la macedònica per dinar”!

Ja hi eren tots i un munt de fusta, que uns tallaven, altres pintaven i els més destres muntaven. I ho feien a tota velocitat perquè aquell matí era especial… a la ràdio havien sentit que a la C30 i a la B20 hi havia retencions, per cel i per terra, de tota mena de vehicles que es dirigien cap al seu conte. Què estava passant?

Els primers a arribar van ser uns porquets que volien aprendre a construir casetes per protegir-se d’un llop terrible, que al final es va cremar la cua. I els havien parlat d’un fullet que en sabia molt de fusta. També estava aterrant a l’aeroport una nau teledirigida des de “Toy Story” i baixaven set passatgers, moooolt baixets que havien marxat del seu conte perquè se’ls havia instal·lat una okupa a la seva caseta del bosc, i que a més menjava pomes enverinades. I així va anar passant tot el matí: princeses que s’adormien i no les podia despertar ningú, una patufa de caputxa vermella que perseguia un llop, un llop ferotge que li agradaven els tocinets, un ànec lleig que buscava amics i en el seu conte no en trobava, una rateta anorèxica que buscava un bon marit de veu dolça i refinades maneres, i un conillet blanc que anava atabalat perquè mai arribava puntual a les cites.

Al vespre, rebentats, enmig del camí de retorn a casa… “fiiiu” … se’ls va plantar una figura esborronada, blanquinosa… que no deixava de repetir: “m’he perdut, m’he perdut i l’últim que recordo és que dormia plàcidament en un prestatge de la biblioteca municipal. Per cert, en teniu vosaltres de biblioteca municipal?”. Tots estaven moooolt espantats … fins que el que anava més cec, el talp, es va atrevir a donar-li una mica d’actimel i … “oh! -van exclamar tot d’una- ets una fada!!”. –Diuen que els actimels et tornen el color-. Doncs vet aquí que tenien al davant una fada, una fada que segons els va explicar s’havia quedat adormida en un còmic on el protagonista portava una capa negra i s’enganxava per les parets i que quan la va veure, sense pietat la va expulsar d’una plantufada fins que es va trobar enmig d’aquell camí, un camí que no la portaria a cap biblioteca municipal perquè no en tenien.

Després de tan enrenou, en fulletó va acompanyar un per un a casa perquè tots estaven esgotats, i l’única assegurança que tenien en nòmica era aquella, la seguretat que l’amo els retornaria personalment a casa. I aquella nit l’únic que desitjaven era que tot el que havia passat només fós un esbojarrat somni de conte perquè havien begut massa cervesa per esmorzar…

Però al bosc encara se sentien tres porquets cantant, set nans discutint (sobretot un que era molt rondinaire), una okupa i una bella dorment que ara s’estan desintoxicant, una rateta presumida que li han quedat estretes les faldilles de tant que s’ha engreixat des de que viu amb el,porquet que es va fer la casa de totxanes. I una mona moníssima que cridava a un mico filós…

Ep petits, mitjans i grans! Avui, abans d’anar a dormir, pareu l’orella i veureu com existeix la màgia dels contes i de les fades.

neus
febrer 2010

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s