Les fades no prohibim

Avui no explicaré cap conte perquè el conte m’ha passat a mi. Quan ja tenia el text ben polit a l’ordinador apunt de desar i just quan clicava l’intro per acceptar l’acció, ha emergit a la pantalla un missatge: “la operación cliente ha fallado”. Òbviament la reacció ha estat despenjar el telèfon i trucar desesperadament a algun informàtic disposat a dedicar-me una estona per recuperar la informació. Els minuts anaven passant i impacient he tornat a trucar i des de l’altre costat de la línia em comuniquen que ho estan intentant. Per la per la veu ja intuia que la cosa anava per llarg i que en el millor dels casos no recuperarien el document, perquè en el pitjor dels casos és que podia haver perdut, amb aquesta mania que tenim les fades de fer mil coses a la vegada (en això ens assemblem a les dones que sempre en fan més d’una i no sempre bé)… recupero el fil: doncs en el pitjor dels casos hauria perdut tots els documents en què estava treballant. El “parte mèdic” (en aquell moment m’he sentit com quan esperes el metge que surti de quiròfan per informar-te de com ha anat l’operació) ha estat: “l’hem perdut”.  Ha estat llavors quan he comprès que aquests missatges emergents, diguin el que diguin, tinguin la sintaxi que tinguin no són més que un eufemisme de “ens acabem de “cepillar” tot el que estaves fent fins ara”. I és clar, no va quedar ni rastre del conte, ni dels mails ni de cap document en el que estava treballant. I he tingut que re-pensar i re-composar de memòria i, com que no en tinc de memòria, el conte m’ha explicat a mi.

El tema de la setmana era una reflexió a partir d’una notificació de l’escola que el curs passat vaig treure tota arrugada de la motxil·la d’un dels fadets que viuen en el nostre fadauet. Es referia, no als polls “okupas” que no farem mai fora, sino a una altra mena de crida a la no violència. Parafrasejant el comunicat “(…) a l’escola hem constatat que alguns alumnes porten cromos on hi ha un enaltiment de la violència. Aquests cromos estan relacionats amb programes televisius on fan un espectacle de la lluita i l’agressió. El professorat demana la vostra col·laboració per tal d’evitar aquests tipus de cromos i programes. (…) si algun alumne en porta a l’escola se li prendran (…)”. Es tractava d’uns cromos d’uns paios molt lletjos que feien espectacle de lluites en un ring, un ring preparat per fer aquest tipus d’espectacle. I per suposat ningú moria ni cap fera es menjava el figurant. Perplexitat! Heu vist mai una fada perplexa? Les fades retallem a miques i contundentment les accions violentes però tenim uns criteris de vegades diferents als humans, uns criteris atòpics. Alguns pensareu que és fàcil, ho teniu clar: un “no” radical a la col·lecció dels cromos, a les imatges de lluites i nogensmenys al programa que les emet. Jo no ho tinc clar. Al fadauet hi tenim cromos, no m’agraden però no els vaig censurar. De què em servia la prohibició? El tabú? Estic fomentant la violència o l’estic abordant? Ara es veuran capelletes a la plaça i a altres indrets de nens fent intercanvi de cromos. Sabran que és una acció “perseguida” i “ilegal”, una ilegalitat que en el meu cas és consentida: em refereixo a l’intercanvi de cromos, d’uns cromos que “ennalteixen la violència”. Abordem-la, no tapem-la; si anem tapant i amagant, tard o d’hora ens hi haurem d’afrontar. Més val ara, són petits i és més fàcil. Si pels cromos, els nens es barallen més, més oportunitats tenim d’educar-los o… també els reprimirem quan juguin a indis i vaquers? O a moros i cristians?nO per tal que no es vicïin als jocs de les cònsoles no les comprarem? O llençarem per la finestra una televisió perquè no mirin certs programes que també exhibeixen només que frivolitats? No heu pensat que a la vida real també passa i no la podem llençar per la finestra? El plat ja està servit… Prohibir o abordar?

Petons plens de xispes perquè pugueu pensar (sempre va bé fer coses que estan demodé, i pensar n’és una).

la fada despistada
gener 2010

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s