La vaga, els nens i la fada

Els sindicats d’ensenyament van convocar una jornada de vaga pel 17 de març. El professorat protesta contra la política de la conselleria i les negociacions sense èxit sobre la nova llei d’educació de Catalunya.

D’acord, ja ho sabem, tot i que la informació de les nostres escoles no ens va arribar amb suficient temps d’antel·lació per poder posicionar-nos i prendre les nostres decisions. La carta informativa ens comunicava que el 70% del professorat exerciria el dret de vaga amb una breu i insuficient justificació dels motius pels quals la farien. Ens comunicaven que havien organitzat els serveis mínims però tot un paràfrag es destinava a interpel·lar la nostra responsabilitat com a pares especificant molt clarament que “l’atenció als nostres alumnes serà clarament inferior (..). Amb aquestes condicions, haureu de valorar la conveniència de portar els vostres fills a l’escola”.

Hi he estat donant-hi moltes voltes, conec la nova Llei d’Educació i ni estic a favor ni en contra. Valoro positivament qualsevol proposta que va enfocada a la millora del nostre sistema educatiu, ara per ara amb moltes mancances; em pregunto quines són les causes d’aquestes deficiències. Per suposat hi ha molts agents que intervenen en aquest panorama educatiu mediocre, potser la manca de lideratge dels equips directius? Potser la manca de savoir fer dels mestres davant un auditori que està perdent la capacitat d’admirar? O potser aquests petits educands han perdut la curiositat i capacitat d’admirar perquè els mestres estan perdent l’aptitud de seduir? No acostumo a fer afirmacions apocalíptiques ni genèriques: hi ha bons mestres, educadors que creuen en la seva professió, que saben transmetre coneixement i crear inquietuds. Mestres que acompanyen els nostres fills i influeixen en el seu creixement.

Finalment em vaig posicionar. No puc recolzar la vaga ni els motius per la qual es convocava. Però aquest NO ÉS ni de bon tros el motiu pel qual vaig portar els meus fills a l’escola. Si volgués recolzar els mestres m’hagués afegit a la manifestació (només per aquest motiu em demanaria festa a la feina, per suposat perdent un dia d’assumptes propis o de retall en la nòmina).

Us animo a tots els qui hi esteu a favor de les reclamacions dels mestres que ACTUEU d’una manera o d’una altra, però actueu: de res serveix criticar i després amagar el cap sota l’ala per allò de la comoditat. La comoditat sovint esdevé mediocritat. Ara bé, els nens a l’escola: Perquè implicar-los? I si els volem implicar, de quina manera ho volem fer? No és un fet que es pugui decidir unilateralment. No, de cap manera. No la formàvem entre tots la comunitat educativa, o només en segons quines circumstàncies que afavoreixin als mestres? El suport a la vaga sempre ens el demaneu amb el suggeriment implícit de no portar els nostres fills a l’escola. No seria millor, que primer poguéssiu argumentar amb dades empíriques que el fruit exquisit de la vostra feina depèn en un percentatge elevadíssim a l’excel·lència de la vostra praxis? No és això l’avaluació?

Estic convençuda que els nens han d’exercir el seu dret d’anar a l’escola; que els mestres exerceixin el seu dret a fer vaga i que els pares exerceixin la seva obligació de complir amb els drets dels nens. I l’escola, com a institució, vetlli per l’educació dels nostres fills encara que sigui sota els serveis mínims.

Les bones escoles les fan els bons mestres i els equips directius amb una explícita capacitat de reacció i de lideratge. I ja reflexionarem sobre el paper dels pares en un altre conte.

Potser caldria que cadascun dels professionals, a banda de les polítiques educatives que es fan i es desfan,  revisés la seva vocació i, perquè no? la seva actualització i adaptació als nous entorns educatius. Sense autoavaluació i sense avaluació no podem créixer ni com a professionals ni com a persones. I les fades n’estem convençudes perquè d’allà on venim no en sabem de política!!

la fada despistada
març 2010

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s