La fada contrariada

No us ha passat mai que, enlloc de viure un dia, el dia us viu a vosaltres?

Sona el despertador, l’apago. Quan obro els ulls, és tard, massa tard per arribar puntual a la feina. I la pressa és la pitjor enemiga de la fada, ho sé però apreto l’accelerador. En un trocet de matí:

  • Trenco l’ampolleta de vidre que conté les vitamines per al cabell: primer tall.
  • Em cau a terra el frasc de perfum: segona tirita.
  • Preparo l’esmorzar dels fadets i surten volant els dos gots de llet de la safata: vidres per terra i tercera tirita.
  • Surto de casa com el soldat que torna de la guerra i no trobo la carrossa; al tercer round intueixo que es troba aparcada al pàrquing. Així és.
  • Arribem a l’escola i llanço literalment els nens del cotxe; la música per entrar ja està sonant. Suspiro i penso que tot anirà millor.
  • Viatge cap a la capital. De camí paro en un caixer perquè no porto ni un cèntim en el moneder. Arribo esbufegant a la facultat, passo pel bar per endur-me un cafè (m’hagués anat  millor una poció relaxant) i quan obro el moneder m’adono que segueixo sense portar-hi ni un cèntim; m’he deixat els diners al caixer.
  • Passo pel despatx, agafo el dossier amb el material del curs que he d’impartir sobre “Com volar pel món 2.0” i volant cap a l’aula on ja fa cinc minuts que els alumnes m’esperen.
  • En el descans, vaig a respirar aire fresc al trocet d’herba que tenim en un dels racons del terra cimentat. En una de les inspiracions entra una partícula al·lergènica per la meva boca: oh no! l’al·lèrgia, l’atac d’ofec. Definitivament els àcars em tornen a atacar. M’acosto com puc a la farmàcia, deixo a deure el fàrmac, entro de nou a la facultat i segresto el primer professor que veig perquè em posi la injecció (per sort estic impartint el curs a la facultat de ciències de la salut). Mica em mica sembla que ja puc tornar a respirar amb normalitat. El professor, que per cert és fisioterapeuta, encara ho intenta després de l’ensurt.
  • Ja ha acabat el descans i segueixo impartint el curs però tinc una mena de sensació de borratxera; espero no haver dit res que em comprometi.
  • Per fi, ja és hora d’acabar. S’ha fet tard, massa preguntes. Surto de la facultat trotant amb les meves sabates noves de cent centímetres de taló. A mida que vaig baixant les escales del metro, tot comença a tenir pinta de normalitat. Compro el bitllet amb la tarjeta i faig el procés a l’inversa del que he fet al matí en el caixer: retiro el bitllet i deixo posada la tarjeta. Un bon home m’alerta educadament: “oiga, se deja la tarjeta”. Mentre li agraeixo la bona voluntat empenyo amb força la porta que no s’obre i em faig mal de tant d’insistir-hi. El bon home em comunica que “debo entrar por la puerta de al lado”. Glups! Sento com la vermellor pinta les meves galtes.
  • Arriba el metro i em deixo caure a la butaqueta. I és llavors quan m’adono que a la mà hi porto una clau amb comandament! Si senyors, la clau de la carrossa, que en aquell moment ja és a un kilòmetre d’on jo soc.

Al món de les fades hi regna la fantasia, els colors, la claror, la pau … i una fada despistada que passa dies molt contrariats.

Que sigueu feliços i mengeu molts pastissos … avui, de què us el mengereu?

la fada despistada
maig 2010

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s