La fada penitent

Surto de casa i em topo amb una manifestació d’encaputxats, m’espanto i decideixo fer-me invisible (qui sap què volen aquests paios). Una processó que va avançant lentament pels carrers, en silenci, marcant a cada pas una forta petjada a terra; forta pel pes que porten al damunt: una creu ben estranya, amb una figura clavada per les mans i pels peus… quina crueldat, quina agonia, quin mal morir. Qui és? Perquè el passegen? No veieu que està patint? Deixeu-vos d’exibicions. Crido però no em senten.. . malauradament. En un minut he sentit mil sensacions, esgarrifances i por, molta por. N’hi ha que es fuetegen i el primer que em ve al cap és “no en tenen prou amb les fuetades de la crisi?”. Finalment estic convençuda que es tracta de l’anunci d’algun espectacle i que al final de tota aquella parafarnàlia apareixerà també en processó, un cotxe amb propaganda d’una casa de reparació d’ascensors amb un altaveu al sostre i una veu que va convidant a la representació que es farà en el “teatret” de la vil·la. Però acaba la processó i no hi veig cap cotxe, ni cap carabana amb els artistes. Definitivament no es tracta de cap espectacle; la funció ha passat per davant dels meus nassos. I encara sento lluny però molt nítidament unes lamentacions que excalmen: “Crist a la creu que va morir per salvar-nos!”. Quina barbaritat! I perquè ho va fer això? Com ens va salvar? O és que senzillament el van torturar fins a la mort perquè era l’enemic més perillós per als romans? I què se n’ha fet de la resta de crucifixats? També van morir per salvar-nos o és que tampoc van poder escapar d’una mort segura?Però comenten que Jesús va ressucitar, no al primer dia, no, sino tres dies després. I suposo que ho va fer per diversos motius: o no estava mort del tot; o volia clavar un bon ensurt a qui el va fer crucifixar; o pretenia fugir d’aquell forat abans de morir ofegat.  Avui segueix sent un misteri, però existeix la fe cega, aquella que mou muntanyes. No sé si pensen el mateix els qui viuen en zones de moviment sísmic (potser tenen molta fe i també fan sacsejar les muntanyes i tot el que arrepleguen).

Però aquest no va ser ni de bon troç l’espectacle en el que em vaig veure immersa a la nit. Com podia imaginar que en una una nit estrellada (mai més ben dit) m’embastirien contra una paret? Justament ara que ens estem plantejant prohibir els espectacles taurins, em vaig sentir com un brau que no ha vist la valla i s’hi estaborneix.  Anava passejant de nit amb una dolça criatura de quatre potes i pèl molt curt lligada a la meva cintura quan tot d’una s’obre una porta i surt disparat una mena de ninot cridaner de peluix que busca brega o diversió. Al tercer so agut surt disparada una melena rossa tenyida que m’empeny mentre va emetent tota mena d’insults que agrupats podrien esdevenir un diccionari especialitzat (mira, no vaig pensar a comentar-li!). Atònita, perplexa i desencaixada. Jo també: la criatura que passejava amb mi també es va entortolligar amb la corda al voltant de les meves cames i… patapum!, una nova empemta. I ara entra en escena una altra melena tenyida però de molta més envergadura i llavors, no sé com, vaig canviar de vorera.  Un portassu de percussió notable amb acompanyament de renecs dissonants. Truco la porta, no perquè les fades siguem unes buscaraons, però en aquesta ocasió necessitava certament una explicació. Les fades no n’estem d’acostumades a que ens agredeixin. Potser encara no coneixia prou bé les normes de convivència del món dels humans. Potser era Setmana Santa i calia simbolitzar d’una manera o una altra la tortura, la crueldat, i finalment la penitència? No ho sé. En aquest cas ho decidirà un jutge, potser un jutge diferent del qui va decidir que Jesús retornés d’una forma intangible a aquest món tan desendreçat dels homes.

Un dia per no oblidar. El meu aprenentatge, si és que alguna cosa cal aprendre de les vivències humanes és que em va fer mal, molt de mal, i no pel cop que vaig rebre, sino per la vulgaritat d’esperit que malversa les normes de convivència, on el benestar propi està per sobre del benestar dels qui t’envolten. La vulgaritat que fa miserables les persones.

la fada despistada
abril 2010

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s