Un vespre qualsevol

La fada quan era soltera i vivia en un fadauet a una gran ciutat.

Quina sensació vaig tenir ahir a la nit: el meu cos estava completament en tensió, semblava que els meus músculs s’anessin a rebel·lar en qualsevol moment.  Des que vaig decidir tenir forma humana, la meva vida s’ha complicat. Com us deia, vaig arribar al meu microfadauet i se’m feia fins i tot una muntanya pensar què em faria de sopar. Amb determinació vaig optar pel recurs més fàcil: unes galetes amb llet, però, quina decepció!, no hi havia cacao i em vaig haver de conformar amb una mica de cafè, només una mica per no desvetllar-me.

La roba s’amuntegava sobre de la cadira de l’habitació, la taula encara estava parada de feia dos dies i una taça amb restes de madalena feia talment d’element decoratiu a la cuina. I pols, una mica de pols. Un escenari desolador on se succeïa la rutina de cada dia: arribar a casa i desfer-me a cada pas de tot el que carrego: el bolso, la bossa d’esport, l’abric, les sabates. I tot queda allà on va caient. On tindré el pijama? Tenia unes ganes boges de posar-me el pijama i uns mitjons ben gruixuts (és un ritual diari i sagrat que encara avui, després de tants anys, practico amb una gran fidel). I per què m’agradarà tant anar descalça? Ja de petiteta, la meva fadassa, cada vegada que em veia sense les sabatilles em trepitjava els peus, però aquesta estratègia no va funcionar. En fi, després d’una cerca esbojarrada del pijama el vaig trobar dins del bidet. I un cop enpijamada em vaig preguntar quin cervell més desgavellat i extravagant hauria  inventat el vetit de dormir. En principi hauríem de fer el possible per garantir un son ininterromput, doncs bé, alguns pijames són un absolut antagonisme al que en diem comoditat. Estic convençuda que els pijames són una forma de comunicaió no verbal: les camisoles s’entortolliguen al voltant del cos fins que acaben tallant la circulació i les ganes de practicar l’esport de llit; els pijames funda expressen la voluntat determinada que aquella nit no hi haurà ni la mínima possibilitat de disfrutar de l’èxtasi de l’amor; i els pijames de dues peces tenen més possibilitats, curts, llargs, estrets o amples són més fàcils de treure i de posar.

En fi, crec que m’he desviat del camí.

Després de posar-me el pijama (estava sola, el de funda ja m’estava bé), vaig estrenar una de les mil cremes que m’havia comprat en sortir de la feina (tinc una obsessió compulsiva i reincident per comprar-me productes d’estètica): una crema antiage amb Q10 i àcid hialurònic que combat els radicals lliures; una loció nutritiva i reafirmant que aplicant-se amb un suau massatge i durant tres mesos de forma regular matí i nit aquella pell de taronja instaurada desapareix. La veritat? tanta fórmula només m‘ha servit per aprendre una mica més de matemàtiques. Perquè noies, les arruguetes (ara en diuen línies d’expressió) són radicals i van per lliure.

Un cop vaig acabar tot aquest desplegament de vestuari i d’estètica em vaig ensorrar en el sofà, el sofà adoptat que algun desalmat havia abandonat en una cantonada. Tenia ganes de cantar i vaig posar el repertori de les meves cançons preferides i “úpala”, de nou a la superfície per actuar davant d’un públic imaginari. Com vaig disfrutar!!!. Un cop se’m va passar aquest episodi de reina del folk, vaig començar a donar una aire més polit al meu microfadauet: la cadira de l’habitació va quedar alliberada del pes de la roba amuntegada; a la cuina, vaig aconseguir reagrupar els plats a la pica i en remull; ara si que semblaven una gran família. Per ara, ja n’hi havia prou.

Vaig encendre la televisió: el Buenafuente. El vaig estar rient una estoneta fins que les persianes començaven a tancar-se i decidida vaig aixecar-me del sofà, em vaig rentar les dents i em vaig posar dins del llit. No vaig pensar en res més perquè no vaig tenir temps. Em vaig quedar adormida amb el meu pijama funda, les locions matemàtiques i vuit hores per endavant per vèncer tots els radicals que fan que aquesta fada soltera vagi ben atabalada.

la fada despistada
abril 2010

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s