El petit cor

Ja sabeu que les fades anem molt enfeinades: aquests últims dies he estat empolsimant amb purpurina de colors un petit amic, molt petit, el Roger, que tenia un cable del cor una mica avariat i que avui ha arribat a casa amb el cor ben enfortit!

Quan arriba un nadó a la llar i ampliem la família som les persones més afortunades del món. Tots els paràmetres canvien, tot el nostre escenari vital es re-decora i les nostres prioritats fan un tomb de 360 graus. Som pares! Uf, quina sensació més vertiginosa. Ens envaeixen tota mena de dubtes, ens estrenem en una gran aventura i ho fem junts, el petitó i nosaltres, per tant, res no està escrit i tot està per construir.

Amb el temps, aprenem a interpretar cada plor, cada rialla, cada gest que fa. Voldríem menjar-nos-el a petons, a mossegades (no sé perquè hi ha qui diu que de petits te’ls menjaries i de grans t’arrepenteixen de no haver-ho fet). I aquesta tendresa que inspira no és només pel seu tamany, per les galtones de seda que llueix sinó sobretot per la seva expressió, les seves ganyotes, la manera com ens mira i la seva curiositat. Tot és tan nou, tan explosivament colorit que el seu cor batega molt fort i molt ràpid perquè voldria descobrir la vida i beure-se-la d’un sol glop.

És el que li ha passat al meu petit amic: va néixer pensant, pensant molt (ho sé perquè sempre tenia l’entrecella arrufada), sense perdre’s ni un sol estímul que li arribava. Ho volia processar tot tan ràpid que de seguida va omplir de significat tot el que el voltejava i ja de tan petit sabia, com el seu pare, que hi ha massa imperfeccions en aquest món dels humans: sentia parlar d’uns polítics que no serveixen ni per fer macramé; de conductors que se’ls hauria d’expulsar de les carreteres; de personatges públics que haurien de ser esborrats del món; de directius ineptes que haurien de ser a la presó i un llarg etcètera de situacions contrariades i de despropòsits. El petit Roger se sentia impotent per no poder manifestar-se contundentment com el seu pare, el meu gran amic, i el cor li bategava amb tanta força que un cable es va avariar. 

Diuen que tots tenim un àngel de la guarda que en els moments en què l’angoixa ens ofega, treu les tisores i talla la corda que ens està oprimint el cor. El petit Roger, quan encara no havia nascut ja el vaig apadrinar (les fades podem escollir qui són els nostres fillofadets) i no sé si és per tot el polsim amb què l’he envoltat durant tots aquests dies d’hospital, tubs i metges, per tota l’energia i coratge dels seus pares, per la tasca precisa i perfecte del mecànic o per una mica de tot o per molt de totes les miques, avui el Roger ja és a casa.

Quan el Roger va obrir els ulls, amb el seu cor bategant ben fort, va regalar un somriure, el seu millor somriure de tots els millors somriures que regalarà. I ara podrà seguir pensant i reflexionant. Quan parli ja ens farà ell el seu relat.

Avui només desitjo que conserveu sempre a la mirada aquesta il·lusió per tot el que us envolta, que no pareu mai de créixer i d’aprendre encara que el dia o l’any es giri i el camí faci pujada. Sempre hi haurà una fada amagadeta en algun racó amb una bossa plena de purpurina.

Un petó màgic al meu petit i gran amic.

la fada despistada
31 de maig de 2010

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s