Els funerals i la truita

Sempre m’he preguntat perquè hi havia tantes persones en els funerals d’amics i familiars de posicionament màxim en l’escala de lligams que estaven pendents de cada gest, de cada llàgrima… un gran públic de les petites i continuades performances improvisades que s’anaven representant i tan pocs (per no dir cap) que m’esperés a la porta de casa amb una bona truita de patates. 

No sé perquè s’han de perdre els bons costums. Quan una contrarietat emocional et colpeja, la família (la que tu has escollit, que no la biològica que, en alguns casos, també és família en aquest benentès) i els amics són un coixí molt suau per cada caiguda que fas en l’ascenció de la muntanya del dol. Primer t’acompanyen, t’escolten, t’abracen .. però cada vegada menys perquè tots hem de continuar amb les nostres vides. Però en els moments més difícils, no us podeu ni imaginar quins efectes més extremadament beneficiosos pot tenir la presència inesperada d’un amic a la porta amb una bona truita de patates i una coca de iogurt!

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Instantànies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els funerals i la truita

  1. trt2009 ha dit:

    No serà que tenim por del dolor que veiem i sentim tant de prop en aquestes ocasions? Una por que no ens deixa pensar lliurament, que no ens deixa ser nosaltres mateixos. D’altra manera hi hauria més truites de patates.

    La majoria no estem preparats per veure de prop la mort i el dolor d’éssers estimats i de vegades deixem de ser amics propers, que entendrien les necessitats de l’altre, per passar a ser d’alguna manera espectadors.

    • neus fajas ha dit:

      Per això és un acte de màxima generositat. Perquè està per sobre de les nostres pors. I per això té tant de valor una truita de patates, perquè aquella persona que la porta ha travessat la frontera de la impotència i per qui la rep, creu-me, li alleugereix el dolor. Cal intentar fer el pas (i per suposat que també valen les coques de iogurt!!).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s