Complaure els fills?

Començar pel principi. No ens podríem imaginar fer una bufanda d’aquelles tan entranyables que ens feien les nostres iaies sense pensar en el cabdell  i el primer fil de llana enfilat a les agulles de fer mitja (sempre ho considerat un art terriblement difícil en el que has d’estar dotat de moltes habilitats). I veure com aquells primers repunts en xarxa van creixent, mica en mica, avançant deu passades endavant i una endarrera quan s’ha escapat el punt. Si has volgut córrer, la bufanda abriga però entra aire per tots aquells punts no entrellaçats, per la impaciència de voler veure la bufanda acabada. La impaciència versus la perseverança imprescindible per educar. No ens deixarem fer el pols per una pataleta d’un marrec 3 anys oi? Perquè el petit se’n cansarà de cridar, si més no quan ja no li quedi esma, però nosaltres hem de perseverar quan el NO és prou important perquè creixi amb unes bases sòlides. I sempre que se’ns escapi “un punt” val la pena retrocedir i tornar a començar tantes vegades com calgui.

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Instantànies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s