Per viure la vida a ritme de gospel vaig pensar que era imprescindible saber-ne una miqueta. Dins del cor sentia cada batec de la música … però ailas quan vaig sentir la meva veu a la brava! Sonava bé, això si, però les meves cordes vocals no hi estaven d’acord i no s’hi posaven bé. Però … no hi ha mala veu que no acabi bé (això és mentida, oi?). Com la vida mateixa, quan crec en alguna cosa, en algun projecte mai veig la paret. I si m’hi ensopego (tinc una curiosa habilitat) i trenco la paret, malgrat em quedi lesionada el primer que penso és que ja he obert el pas i travessar-la és més fàcil, així literalment. Per què us ho explico? Perquè em comentaven que havia de practicar el falset… tot i així no hi havia manera que em sortís. Potser em vaig equivocar i resulta que el falset té a veure amb la veu… (vet aquí la bona cara del meu marit). O sigui que, tement-me que el que havia de practicar era la veu, em vaig apuntar a classes particulars de cant. I amb això, el meu cutrerunning, les mamporrejades de piano, les lectures endormiscades i els DVD de pilates, dansa del ventre, body pump i altres barbaritats que intento seguir… tot va com una seda.
El falset i tot va bé
by
Tags:
Comments
4 respostes a «El falset i tot va bé»
-
Quin munt d’activitats practiques, oi? Jo solament m’atreveixo amb el running. Si hagués de cantar…bé, no puc ni pensar-ho. Crec que tinc les cordes vocals programades per parlar i, en tot cas, per cridar, solament. No tenen sentit del ritme, malgrat m’encanta la música i n’escolto d’una gran varietat i de moltes èpoques diferents.
En el meu cas no és que no vegi la paret, és que se què aquesta és anatòmica. La part del meu cervell que s’encarrega de fer la correspondència entre el so que surt de la meva boca i la nota corresponent, segur que no passaria una ITV.
Així i tot, aplaudeixo la teva determinació i tossudesa (en el bon sentit).-
Running? Que bé! jo em vaig estrenar fa dos anys però les sortides s’allarguen molt i sembla que el paisatge passi lentament… I em confirmen que soc jo que vaig molt lenta!!! El que no saben és que el paisatge s’atura per a mi perquè el pugui contemplar millor!!! Mira, m’has inspirat.. dedicaré un relat a córrer (no serà una apologia com la que ha escrit murakami a “De qué hablo cuando hablo de correr”). Ell pensa massa… jo quan corro estic pendent que no m’exploti el cor!
-
-
Ereh mah farsa que un duro zebillano , pero tiheneh un corason tan grande que endentro caven toh lah cozas der mundho.
Giovanni Cavallieri. Tenorino ma non tropo-
El cavallieri!!! quin honor que retornis del món dels àngels per visitar-me!! i a més de l’accent agitanat, m’agrada molt el teu peculiar estil d’escriptura… una mena d’hindú i hebreu!! Ets un catacrac guapu més que guapu!
-
El blog de la fada despistada 
Deixa una resposta a La nota gitana Cancel·la la resposta