El retorn des-traumàtic

Les fades, durant les vacances, ens posem en mode standby i quedem envoltades de polsim màgic sobrevolant paisatges meravellosos, àrids, refrescants, florejats i de cels de tots colors. I ho podem fer perquè durant les vacances molts humans creuen que ja no necessiten de la màgia de les fades, perquè esclar, tenen viatges programats, activitats xulíssimes per fer, llibres per llegir, platja, muntanya, hores de descans… Per què l’haurien de necessitar la màgia? Però ailas! Poc s’ho pensaven les fades que s’haurien d’activar en “mode emergència” tot just començar les vacances: humans estressats i acalorats per platges abarrotades de tovalloles, petits vailets abatuts davant una agenda atrafegada d’activitats guiades de lleure, mares i pares desitjosos que el cole no comenci una setmana abans sino que mai s’acabi, aspirants a lector amb desenes de llibres per llegir a la tauleta de nit, frustrats perquè s’acaba l’estiu i la pila té exactament els mateixos centímetres. En fi, humans amb motxil·les plenes d’expectatives per dur a terme durant les vacances tot allò que voldrien haver fet però que no han fet durant el llarg curs. Les fades, com el servei d’urgències, no donaven a l’abast. Han esgotat la purpurina i l’esma de tant bufar.

Tot i que el meu món de fades estava en estat de màxima alerta no em vaig ni enterar. Suposo que el fet que em tanqués al meu fadauet i que vaig iniciar un viatge estelar per al meu petit univers hi va ajudar.  En tot cas, vaig activar el mode standby per regenerar l’energia (més o menys per allò de les energies renovables), per revisar els pensaments i reiniciar tots els programes de l’esperit (ja sabeu que és absolutament imprescindible instal·lar les actualitzacions perquè no grinyoli tot el sistema emocional i neuronal que ens configura).

I en el moment de prémer l’actualització va començar la meva aventura vacacional: de viatge pels cortcircuïts neuronals, desnuant embolics, massillant traus i pintant. I de periple per la costa amb parada a la nostra platja, una platja sense tovalloles ni para-sols i una roca gegant des d’on els fadets s’hi tiraven. I de travessa per la muntanya, la nostra muntanya que només està envaïda per isards i àligues i el estrepidós soroll dels fadets que practicaven el patinatge “amb peus” (així descriu el maxifadet la davallada per una tartera deixant relliscar els peus). I el meravellós viatge de la taula al sofà on m’esperava el “bus” que la primera setmana em va traslladar a Sevilla per viure les aventures d’una venjança  i que dies més tard em portaria a la Suècia negra on viuria el desentrallat d’un assassinat per acabar a l’Índia per desentrallar el misteri de l’assassinat d’un jove ric i pervers (una mena de joc del “Cluedo” versionat).  Hi ha molta mena de viatges, i tant que si! I el meu ha estat fascinant i avorrit, silenciós i sorollós, però sobretot màgic, tan màgic que ni tans sols he hagut de facturar maletes ni comprar bitllets!

Els humans han tornat, no sé ben bé d’on, i com formiguetes que tenen assignada la seva tasca han començat a transitar per oficines, fàbriques i comerços. Altres humans esperen a que se’ls assigni una tasca i se’ls anomena “aturats”.  Aturat és un estat, ara ja una categoria que se subdivideix en dos grups en funció dels qui ho estan: aturats de feina però que es belluguen i aturats de vida que provoquen seriosos danys a tots els sistemes: l’econòmic, el social i l’espiritual. I en aquest context, a una servidora ja li ha finalitzat l’actualització del sistema i s’està reiniciant en totes les seves funcions.

I les fades dels contes encara no podran descansar. He llegit alguns articles d’especialistes en malalties del pilla pilla (joc en que una neurona persegueix i aterroritza les altres) que adverteixen sobre l’estrès postvacacional, que es veu que és una mena de cansament que et ve quan t’incorpores a l’activitat laboral i altres qüotidianeitats i que segurament és degut a l’efecte secundari que deixen les platges abarrotades de tovalloles, les agendes atrafegades d’activitats guiades de lleure, de nens que intenten gaudir de les vacances d’escola i de les desenes de llibres que molts han volgut llegir.

Bon retorn a tots els petits que s’estrenen, als que ja són mitjans i als que mai ens fem grans!

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El retorn des-traumàtic

  1. Gil ha dit:

    Hola Neus,
    Cada vegada et superes més. Aquest relat ÉS GENIAL!
    Felicitats i gràcies per aquestes línies tan divertides.
    Per cert, jo ara també vaig cada vespre de viatge a Sevilla amb en Nevares.
    Una abraçada!

  2. trt2009 ha dit:

    Desendollar-te té això, què després has de tornar a endollar-te…, i de vegades costa. Costa sortir d’aquest món màgic en el qual ens dius què, si més no, a estones has visitat en aquestes darreres setmanes.

    La Fada ha tornat amb les piles recarregades!

    Parlant de tarteres. Alguna n’he baixat i és una passada de divertit.

    Si, tens raó, els aturats de vida són una espècie que no volem entre nosaltres. No ens aporten res, més aviat ens resten, ens treuen energia possitiva. Que es mirin blogs com aquest i potser es tornen a endollar.

    Fins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s