Pere, em sents?

Tots tenim por, ens neguiteja la mort, parlar-ne, saber-la aprop o lluny. Però ens fem cada vegada més conscients de la nostra pròpia finitud, ens espantem i ens angoixem perquè pensem que la mort, de vegades no és justa (però la justícia no hi té res a veure amb la vida i amb la mort), perquè no sabem què passarà quan tanquem els ulls, perquè ja sabem que no només morim de vellets. I ens atemorim. A vegades, viure és difícil però també ho és morir. El Pere ho sabia prou bé. Va viure aquests últims anys empresonat en una malaltia o dues que el feien patir molt. Patiment i silenci. Patiment i acceptació. Ell ho sabia prou bé. I s’aferrava a totes les petites il·lusions que tenia: el mar, la saviesa oriental, cada pulsera que feia, cada collaret… tots portaven un nom perquè els volia regalar. I en tinc tota una capsa plena! I no només de collarets sino també d’aprenentatges, de petites lliçons que he après llegint-lo entrelínies, tenia tantes coses bones per compartir malgrat el seu mal geni i totes les dificultats que feien que el camí a vegades s’enfilés molt.

La seva fortalesa també ha fet que morir hagi estat tan difícil. Era un supervivent. Però mica en mica va deixar de resistir-se i per fi s’ha pogut alliberar del dolor i d’aquest vestit del cos que a vegades ens apreta massa. Així, sense més, silenci i pau. I el que el trascendeix em completa i seguiré sentit-me afortunada i presumint del germà que vaig tenir i del seu coratge. Diuen que és més fàcil recordar els moments complicats i dolorosos però és perquè fan massa soroll. Jo em quedaré amb tots els petits i grans moments que vam compartir i que em fan sentir en pau, amb ell i amb mi. La màgia existeix si ens pintem un somriure i ens vestim amb coratge. Perquè amics, l’ànima està en totes aquestes racions de qüotidianeitat que vivim i compartim discretament però intensament cada dia.

Gràcies mare per acompanyar-lo en tot aquest viatge! Has fet que hagi pogut marxar tranquil i acompanyat. I sobretot gràcies per totes les lliçons magistrals que en moments com aquests ens dones i per deixar la porta oberta a tota l’energia positiva que t’has quedat del papà, del Jordi i ara, del Pere i que tot i el dolor ens fa sentir en pau i molt aprop d’ells.

(Escrit per al meu germà Pere que es va morir el dia 10 de setembre i que he llegit avui en el seu funeral).

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pere, em sents?

  1. trt2009 ha dit:

    Poc a dir en un tema tant personal i íntim. És molt maco i molt sentit el que li has escrit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s