Llistes pergamí

(al meu amic Notxa, no sé de quin planeta és però és molt especial i “espacial”)

En aquests últims milers d’anys (ja sabeu que les fades tenim aquesta mania de viure molts anys), he viscut els grans avenços de la tecnologia, sobretot (i perquè soc de lletres ho he anat seguint més) totes les eines digitals que tenen a veure amb paraules, textos i fins i tot textos amb paraules que tenen sentit. Fa unes dècades les fades “fades” a la bossa ja hi portaven una “olivetti” perquè volien fardar de modernitat i escrivien les inacabables llistes dels encanteris en el mateix moment en què els sobrevenia la inspiració. No els faltava de res, fins i tot la màquina portava un timbre que les avisava quan s’apropaven a la vora del marge. I no perdien el temps amb fotocòpies, amb el paper de calc, que n’havien fet de còpies per als seus amics! Una servidora seguia portant a la motxil·la una llibreta d’espiral amb un llapis penjat d’un cordill i tan contenta. Les tecnologies em pesaven massa! I l’única alarma que tenia per saber si m’havia passat del marge era les lletres gravades que quedaven en els pantalons. I no produia res en sèrie per distribuir les meves llistes, no per la manca de paper de calc… A qui li hagués interessat saber que havia d’omplir la nevera del fadauet, una nevera on només hi havia un trist cuc congelat que vivia en un dels foradets del formatge emmental? O que tenia una reunió del sindicat de les fades perquè ens volien retallar el 5% del nostre encant?

I van anar passant les dècades i les fades “fades” vinga a fer canvis, que si  l’ordinador de 1000 kilos (avui ja estan totes geperudes de tant carretejar les noves tecnologies); que si el PC de taula; que si l’Apple Computer, que si el portàtil, que si la PDA, que si els smart-phone… Tecnologia de butxaca (perquè mica en mica van poder anar alliberant-se de le bosses pesades) i les seves llistes cabien en una pantalleta. Pantalles cada cop més diminutes i ulleres cada cop amb més graduació. Però la vostra fada segueix amb els pantalons plens de tinta i una llibreta amb espiral, i amb llistes interminables de temes tan variats com els colors de la primavera. Llistes pergamí, que mai s’acaben, com les que confeccionen molts humans, per allò de que van molt ocupats. I com en saben d’escriure, sempre porten aquella llista escrita en un paperot per poder deixar constància, com van  fer els monjos amb els manuscrits, de tota l’activitat frenètica que els envolta. I quina gran sort que va caure en les meves mans un d’aquests paperots (no en soc de fer córrer històries sense cap base empírica). No l’he acabat de llegir, de fet, crec que no el podré acabar mai perquè sembla que mai hagi de tenir el punt i final. Es tractava d’una llista sense ordre ni concert, tan aviat calia comprar sabó per a la bugada com tenia pendent inscriure’s a un curs d’escriptura humorística (que per suposat no li cal perquè la capacitat ja la té, i a les proves em remeto), i no havia passat a la següent línia que ja havia de quedar amb la seva representant per tot un seguit de temes d’escriptura (quina ironia, oi?). I saltava de tema en tema com en el joc de l’oca però aquí tires i res no et toca.

Llistes llargues i disperses, escrites en paper o en pda’s, on les tasques i activitats pendents van canviant d’ordre i de prioritat. Perquè ho fan això els humans? Quina sobredosi d’expectatives es prenen quan es lleven? Perquè fan llistes i llistes si mentre les van fent no fan res del que tenien escrit perquè comenten que el dia el dia els ocupa tot el temps i no han tingut temps de fer res més? És que no és prou el dia a dia o és que emplenen els moments pensant en tot allò que han de fer i acaben sense fer? Les fades “fades” també n’escriuen de llistes, però per deixar constància de tots els encanteris que van descobrint. I la vostra fada, de tant despistada ha d’escriure les activitats que ha de fer i que per suposat no fa perquè sempre s’oblida de mirar la seva llibreta d’espiral i quan la mira ja ha fet tard! Però cada vegada n’apunta menys de coses, perquè les seves expectatives s’han ajustat a la realitat i viu, així, sense més… I hi ha menys tinta al bolígraf i menys taques als pantalons.

Com va dir Lenon: “La vida és allò que et va succeïnt mentre estàs ocupat fent altres plans”.

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Llistes pergamí

  1. trt2009 ha dit:

    Què humans ens sentim els humans quan ens castiques amb les maneres de fer de les fades.

    Jo he passat de l’agenda electrònica a l’agenda de paper i boli. És un avenç?

  2. neus ha dit:

    És un gran avenç que només són capaços de fer els humans “humans” amb molta capacitat intl·lectual i emocional. Les fades “fades” em tenen per retro per la llibreta que sempre carretejo amunt i avall… no per escriure els plans, les tasques pendents que mai faré sino perquè és el més viu reflex de mi: a través de cada frase, un viure quasi-improvisat… Em deixo succeir i tot se succeeix, amb concert i sintonia.
    Una bona notícia, trt2009!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s