Entreteniments

I quina gran virtut el saber entretenir-se! Entreteniments materials, entreteniments virtuals, entreteniments gastronòmics, entreteniments culturals i tot un seguit d'”entres” i no abans ni després. En tinc una maleta plena a vessar perquè els humans necessiten distraccions, sense cap finalitat benèfica ni per obtenir cap benefici d’ordre intel·lectual, tot i que la intel·ligència dicta gaudir dels entreteniments per no caure en un excés d’activitat cerebral, tot i que això de l’activitat cerebral és una mena d’esport que practiquen molt pocs i en canvi n’hi ha massa que volen entretenir-se molt. En qualsevol cas, la distracció és absolutament imprescindible, ajuda els humans a fer passar l’estona quan les rodes del patinet que transporta la neurona sana grinyolen i van fent cercles i més cercles fins que la neurona cau a terra i patapam! vessament tòxic que els neurotitza. Després de tant de temps vivint entre humans crec que queden molt pocs patinets que no grinyolin. No sé ben bé perquè grinyolen (que, en molts casos no serà per excés d’activitat mental) ni de què necessiten distreure’s si la forma que tenen de viure és en estat de permanent entreteniment que els deixa només una capa molt superficial de cervell.

D’entreteniments i de “passar l’estona” (que se’n diu popularment) n’hi ha per a tots els públics i col·lectius. Fa uns dies, l’observació dels humans en relació a l’entreteniment em té molt ocupada i alhora preocupada, sobretot aquells que han convertit la distracció en alguna forma de delinqüència major o menor, però en qualsevol cas, delinqüència, si més no així ho considerem allà d’on jo vinc (que encara no sé si és un país, una comunitat autònoma, un estat o un planeta). Veureu la mena de divertimento del que us parlo i vosaltres, que sou mig d’aquí i mig d’allà, ho valoreu: pintar parets per passar l’estona perquè segurament a casa no els deixen fer de pintors; ocupar espais públics i decorar-los amb estores de closques de pipa; deixar brossa sense classificar i inclassificable a les papereres (que sembla que hi ha humans que encara no han entès que la brossa, un cop fora de casa, o la recullen en el porta a porta sempre que estigui classificada amb la bossa del color que li correspon per allò de la taxa discutiblement justa o cal llençar-la en els contenidors que es van inventar precisament per abocar-hi les escombraries, que brillen per la seva absència i els que estan no poden brillar perquè hi ha brutícia de la bruta, però això ja serà una altra història de ciència i de ficció). Altres humans s’entreten insultant (això passa sovint a camps on uns pocs corren darrera una pilota i molts estan asseguts donant indicacions inoportunes) i moltes humanes xafardegen fins que no queda ni un racó verge a la vida d’aquell amic que, a més, “al pobre” l’ha deixat la dona… I així fan i desfan. No entenc perquè les fan aquestes coses, el seu passatemps contamina el temps dels altres humans, els qui saben distraure’s sense complicar res ni la vida de ningú. Potser per això Voltaire va dir que l’estupidesa és una malaltia extraordinària perquè no és el malalt qui la pateix sino els altres.

I després de molt observar m’he adonat que els humans que saben practicar l’entreteniment saludable desprenen una mena de resplandor que ben segur és la llum que desprèn la neurona, que ja ha recarregat la pila i ja pot tornar a la rutina sense que grinyoli cap roda del patinet. Ben bé no han fet res espectacular: algun massatge energètic o ayurvèdic, una bona obra de teatre o un bon espectacle, però aquests passatemps fan passar una bona estona a costa de la teva butxaca. I hi ha els “entreteniments de butxaca” que te la deixen intacta i estan a l’abast dels qui tenen un bon viure: una bona xocolatada per petar la xerrada amb els amics, una bona copa de vi, una bona pel·lícula d’aquelles que es baixen d’internet, o un bon no fer res ben acompanyat.

I les fades, per què ens hauríem de distreure? Ho formularé millor, de què ens hauríem de distreure? Les rutines de les fades són molt entretingudes, anem fent tastets de bons moments com si patíssim de gastritis i haguéssim de menjar poc i sovint… I com que no en tenim de neurona, no cal que la tinguem entretinguda quan està a punt d’explotar. Però el nostre complicat sistema de connexions emocionals (penseu que empatitzem molt amb els humans) també a vegades necessita un respir i us confessaré, tot i que em fa vergonya, el meu entreteniment “estrella”, el que més em deixa en pista plana: quan sento una conversa en el tren, en el metro, mentre sobrevolo algun passeig… m’hi quedo enganxada, com aquells adictes a les sèries d’amors i desamors, de poder i debilitats que fan a la televisió. Són converses on no queda cap canya dreta, els qui malconversen passen l’estona posant potes amunt l’amiga o la cunyada i una servidora l’ha passat (l’estona) la mar de bé seguint amb interès el culebró. Fins i tot, alguna vegada no he baixat a la parada que em tocava per no perdre’m el final!! I amics, no em prengueu per xafardera perquè de les històries que escolto no en faig res i no tenen efectes secundaris per a ningú, que per això ja tenim les que “tururut, ni que siguis amiga ja te l’han fotut”.

Que tingueu un bon entreteniment!

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Entreteniments

  1. Tomàs ha dit:

    Què bo i que divertit! Bé, i ja que va d’això, què distret!!!
    Soc un professional dels entreteniments i quan era estudiant (ara solament mantinc la poca cultura que em queda i perquè vosaltres amb la vostra saviesa m’il•lustreu amb els vostres posts), també ho era de les distraccions i dels encanteris –no com els de les fades, no- sinó d’aquells de quedar-se encantat mirant una mosca.
    Ja dius bé, quan dius que hi ha moltes classes d’entreteniments i en cites uns quants de molt encertats. Ara bé, reivindico el de deixar la ment en blanc, molt difícil per una fada, ja ho entenc, però des de la humana humanitat d’un ésser humà, deixa que reivindiqui alguna cosa.
    De vegades hi ha la necessitat de deixar descansar les poques neurones que a un li van quedant ja a aquestes alçades i veure la televisió o deixar la ment en blanc són com un bàlsam.
    No és comprable a un llibre o entreteniments culturals similars, no. Aquests de vegades tenen el mal costums de ser entretinguts i bons, i llavors ens distreuen del descans neuronal i això no és el que es busca.
    Fa poc vaig fer un post sobre l’ociositat, tot dient que aquesta estava mal vista.
    A partir d’ara: la fada despistada i tafanera!

    • neus fajas ha dit:

      L’entreteniment, l’art del”no-res” i el privilegi de saber-se quedar en estat d'”encanteri”, és com la dieta, se n’ha de menjar en les proporcions que cadascú necessita però no en pot faltar cap! I les fades en sabem molt d’estar “encantades”.

      Però comenten que els humans estan diferenciats per condició de masculinitat o feminitat. I es veu que els humans-home tenen en el cervell “la caja de la nada” que les dones no poden tenir i això explicaria moltes coses… Si vols passar una bona estona entretenint-te i rient: http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=related

      Me’n vaig volant a la Sagrada Família (la visita del Sant Pare ha mobilitzat els d’aquí i els de més enllà i fins i tot a la fada despistada!).

      Gràcies!

      • Tomàs ha dit:

        Gràcies en a tu!

        He vist el vídeo. Una obra d’Art, amb majúscules, mentre el veia, reia.

        Ara ja no, però he viscut al voltant de la Sagrada Familia per més de 30 anys. Rooselló amb Marina, Avinguda Gaudi amb Rosselló i Padilla amb Còrsega.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s