Petits humans segrestats

Des del primer moment en què vaig aterrar en aquest planeta (un dia us explicaré com hi vaig arribar), vaig saber on se centraria el meu focus d’atenció: els nens, aquests petits humans que es belluguen amb una rapidesa vertiginosa, d’ara els veus i ara no, que fan tan de soroll i encara no en saben de formalismes ni de formalitats. Em va cridar l’atenció l’espontaneïtat dels seus gestos, de les paraules que molts encara balbucegen, de les grans idees i les grans veritats que hi ha darrera la senzillesa de com les expressen. I de la hilarant imaginació que tenen, que són capaços d’inventar-se un món alternatiu com aquell qui fa ganxet. I no us heu preguntat mai com és aquest món alternatiu? No el teniu encara molt present en els vostres records? Us refrescaré la memòria: és un món sense forma (tant se val com sigui!), sense cap mena de divisions, on els indis volen atrapar els vaquers del cap rapat per portar-los al castell del drac on la princesa els espera impacient perquè el seu pare la vol casar amb algun noble descolorit i vol fugar-se lluny, ben lluny, al paradís de “Charlie” per viure una gran aventura de xocolata mentre els gormitti lluiten amb els pokémon per fer-se amb la televisió de 42 pulsades on uns paios de blau i grana es belluguen per un camp verd amb una pilota que es van passant, sortejant tota mena de trampes que els paren uns altres personatges de blanc però que finalment llancen cap una porteria i si la pilota entra es posen molt contents perquè es fan petons i abraçades (no tots, només entre els blaugrana). I crispetes i xuxes a doju. I escoles amb fil musical. I mestres somrients i entregats. I pares contents i descansats. I molts amics per jugar. Deu ser així encara el món alternatiu? O en aquest altre món també s’hi ha infiltrat  l’aixafa-festes de torn?

Perquè ves per on aviat em vaig adonar que no era l’únic ésser que estava tan interessat en aquells menuts: resulta que hi ha uns humans classificats amb la categoria de “pares” que pel que diuen (no tots i no sempre) també estan molt interessats en els  nens, sempre pendents que no els passi res, que no caiguin, que si s’entrebanquen és perquè la cadira és “tonta” i no simplement perquè estan aprenent a caminar, que no els deixen pujar a l’arbre perquè ja tenen un tobogan protegit a banda i banda per on poden pujar i baixar, que no els compren fletxes ni pistoles per no abocar-los a la violència, que els porten a escoles-bressol amb càmeres de videovigilància per saber en tot moment què estan fent les criatures (les fades en diem presons als recintes vigilats), que quan fan una entremaliadura o porten un gomet vermell d’escola o es barallen i fan una pataleta, sigui el que sigui el que han fet malament, van al racó, no fos el cas que la conseqüència tingui a veure amb el que han fet. Uns pares orgullosos que els seus fills vagin tan nets, estiguin tan vigilats, siguin correctament amonestats al racó i mai s’hagin fet una ferideta perquè el parc on van a jugar compleix totes les normes de seguretat (vallat, amb el terra tou i uns gronxadors de poca monta). Uns pares d’uns fills que només poden alliberar-se d’aquesta mena de segrest de cinc estrelles quan viatgen al món alternatiu, un món virtual on malauradament els bassals que xapotegen no els deixen bruts de fang, els arbres als que pugen no fan un trencadís als pantalons, perquè siguin indis o vaquers no poden sentir el tacte dels pals i de les fletxes ni la veu trencada de tan cridar. Perquè pares, tothom sap que voleu el millor per als vostres fills, però realment sabeu què és el millor? Perquè per fer-se grans primer han de ser petits i han de viure aquesta menudesa amb tota la grandesa que implica ser petit.

Trencar un somni o una  il·lusió. Trencar una història entre amics, assediar el món dels nans i de les fades, dels pokémon i dels bassals, de les cabanes, dels indis… com podria dormir mai més si sabés les terribles conseqüències d’aquesta trencadissa?

Bon viatge petits humans!

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Petits humans segrestats

  1. Tomàs ha dit:

    Hola Neus, n’estic d’acord!

    Aquests pares tant barbies no fan sinó reduir l’espai real en el qual els seus petits han d’acabar vivint i l’escenari en el qual desenvoluparan les seves activitats.

    És una manera com una altra que els nens no puguin fer coses normals perquè “s’embrutarà les mans o els pantalons”, “no pugis en aquí que pots caure”, “no corris tant que pots caure!”, “no, no pots patinar perquè ets pots fer mal”

    Hi ha mil exemples de petites castracions.

    Crec que és molt millor deixar-los que vagin fent amb la necessària i mesurada supervisió. No és una ciència exacta (si be s’hi apropa) però tots els nens acaben topant, caient, rodolant…, en situacions normals i quotidianes, perquè es la vida i no neixen ensenyats. Justament per això se’ls ha d’acompanyar i ensenyar però no prohibir d’explorar i de provar.

    No toquis el gos que et mossegarà!

    Sort dels mons alternatius!!!

  2. Blanca ha dit:

    Ostres !! Quina pena, m’he vist reflexada sobretot amb el comentari del gos que fa el Tomás, i d’altres comentaris de la Neus, el meu propòsit és no ser tan paranoica amb el mal que es puguin fer (però no sempre ho aconsegueixo ).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s