Fada perduda… en el carrefour

El tió va arribar, el vam empatxar de mandarines i al vespre de nit bona el vam apallissar perquè segons conta la llegenda, només si el piques i li cantes una cançó caga neules i torrons. Però no sé què passa al nostre fadauet, no sé quina mena de digestió fa que va començar a cagar ninots, contes i fins i tot sabates! I ni us imagineu l’ensurt que vaig tenir quan vaig adonar-me que els ninots, els contes i les sabates són les que jo havia comprat el dia abans a uns grans magatzems, una macrobotiga on no m’hi veuran més fins que no instal·lin un bon GPS en els carros i es limiti el volum de persones per metre quadrat (aquesta mesura seria més eficient per prevenir accidents, sobretot els vasculars, que la de les autopistes). Tot i que fa temps que visc entre els humans, mai m’acostumaré a aquesta mena de mania que tenen alguns humans de moure’s amunt i avall per passadissos plens a vessar de joguines, d’aliments, d’estris de neteja, de música, d’electrodomèstic, de llibres… i tots els passadissos desprenen el mateix olor a ambientador de colònia barata que no amaga ni de bon tros el que sigui que vulguin tapar. Tremolo només de pensar que algun dia desapareguin les llibreries i l’olor a impremta, a paper que desprenen els llibres quan els obres, ni les cases de música on fins i tot pots palpar el jazz, el folk en l’ambient. Tremolo. Però vaig aterrar als grans magatzems per allò de que m’ho havia recomenat una amiga i esclar, no li podia fer un lleig.

No sense recança vaig agafar el fadomòbil enlloc de l’escombra i en aquest mateix moment va començar l’epopeia i us avançaré el perquè: no us ha passat mai que heu perdut el carro? No us ha passat mai no recordar de cap de les maneres on heu aparcat el cotxe? I en cas afirmatiu, us ha passat alguna vegada que tots dos despropòsits s’hagin succeït de forma consecutiva? Primer passadís a la dreta, així vaig memoritzar on deixava el carro ple a vessar mentre intentava despenjar l’últim bakugan que quedava, però segurament em vaig engrescar massa en el passadís de l’esquerra ple de coixins de totes mides (per al sofà, per al llit, per al terra… quin descans!). Vaig tornar al punt de partida i allà que ja no hi era… Primer, segon i tercer round, res de res. Definitivament el carro s’havia esfumat. I això que té el temps de no permetre “temps mort” no jugaca a favor meu. Exacetament quedaven 20 minuts perquè l’establiment tanqués. Potser si m’haguessin deixat parlar per megafonia quan em vaig acostar al punt d’informació per preguntar pel meu carro extraviat ens haguéssim estalviat tots plegats un munt de desgast energètic. Però no els va semblar bé la meva idea i no va ajudar el fet que estigués una mica atabalada. Vaig sortir desconcertada i vaig tornar a entrar, amb un nou carro que no vaig perdre de vista en aquesta segona part. No sé perquè vaig tenir la impressió que em seguien uns paios vestits d’uniforme, potser perquè no se separaven de mi.

Feina feta, potser vaig oblidar algun ninot o alguna fruita, però les olives hi eren, estava salvada (les fades sense olives… heu vist els gremlins en la versió “B”?). El pseudotelefon no parava de sonar, els fadets em reclamaven, “ara vinc” els havia dit… “ara!”, mentrestant la caixera anava passant articles per un lector que mostrava en pantalla una seqüència de números cada cop més llarga i mentre em temia que aquella xifra era el total a pagar, la caixera m’ho confirmava amb un cert to d’insolència (com que no pagava ella!). I quin és el número secret de la targeta? I on són les bosses? I perquè tothom m’està mirant? El comodí de la trucada i tot solucionat si no fos perquè quan vaig arribar al pàrquing el cotxe també s’havia esvaït! I de nou al punt d’informació… “ja tanquem senyora”… “i quina matrícula diu que té el seu cotxe?” … Per què les fan aquestes preguntes? Vaig perdre el compte, a més del cap, de quantes voltes vaig donar apretant el comandament fins que unes llumetes van respondre. Per fi al fadauet! I vam menjar olives i el tió va cagar… ninots, contes i sabates!

No en sabré mai de ser humana!

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Fada perduda… en el carrefour

  1. Tomàs ha dit:

    Ja t’ho deia que les immersions sobtades en el món humà no eren recomanables per a una fada no acostumada.

    Segurament algú s’haurà menjat les olives que anaven en el primer carro, el que no sabem és que n’haurà fet de tants coixins. La màgia de les grans superfícies.

    Estàs feta per un món més intangible. Què és això d’anar a comprar? Un cotxe? Un carro? Quin poc glamour…, una fada cinc estrelles es mou d’una altra manera. No ho tornis a fer si us plau, em fas patir.

    Vaig veure una peli de Woody Allen que tracta justament d’això, d’anar de compres a una gran superfície i en arribar al pàrquing i no trobar el cotxe, explica a la seva dona que una vegada va trucar un taxi per a que li donés voltes pel pàrquing fins trobar el cotxe.

    Una recomanació: ni se t’acudeixi anar a l’Ikea, és molt pitjor. És una experiència extrasensorial.

    Bé Fada despistada, ha estat un plaer compartir moments amb tu aquest 2010. Bones festes i espero que el 2011 ens seguim llegint.

  2. Sophia Blasco ha dit:

    El Tió de Nadal li agrada regalar, i li agrada que suaument l’atiéssim, emulant l’acció d’atiar el foc que tradicionalment es feia a les llars de foc per animar el foc i augmentar el calor i la llum que ens regalava, però no li agrada que l’apallissin.
    http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/blog/270/el-tio-de-nadal-i-la-violencia

    Bones Festes i els millors desitjos per a l’Any Nou!

    Estic d’acord amb la recomanació del Tomàs, l’Ikea és molt més intensiu, a una fada com tu no li convé.

  3. Quim ha dit:

    A veure….i dic jo, que seria d’una fada despistada si no es despistes diverses vegades al dia.
    El que em preocupa és que algun follet despistat s’emportés el teu carro. Segur que ara es a l’hospital amb sobressis d’olives.

    Bon any 2011!!!

  4. lluís M Bassas ha dit:

    Molt polit i endreçada despistamenta, felicitats per compartir sensacions i emocions.
    Només un apunt de mestre tites: d’on ha sortit això de nit bona????….Nit de Nadal, no?, fruit de la despistada potser?
    Una abraçada i fins aviat, la Sandra encara conserva el Mateu tranquil, ja sabreu quan podrà tornar a cantar.

    • neus fajas ha dit:

      Lluís! quan comparteixo no ho porto jo sola a la motxil·la, que a vegades pesa molt de tantes vivències que hi porto!! Un petóoooooooo de fada a tots aquests follets que teniu per casa! Ja ho sabeu oi que aquests minihumans són la meva prelidecció?

  5. Pitu ha dit:

    El dia que la fada s’hagi d’afrontar al Scan&Go espero que no s’oblidi de compartir l’experiència.

    • neus fajas ha dit:

      Espero que em vingueu a treure del “cuartelillu”… perquè com a mínim desmanegaré tot el sistema de lectura de codi de barres!! I quan em vingueu a buscar, llavors compartiré encantada l’experiència amb un gelat de vainilla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s