Setmanes de colors

No fa gaire que m’he estrenat en aquesta vida d’humana, crec que uns 44 anys (no n’estic convençuda perquè encara m’estic aprenent les mesures del temps en aquest planeta, perquè les fades no pertanyen a cap temps i em temo que a cap espai). Doncs en aquests pocs 44 anys n’he sentit parlar de noms que els humans posen a uns conjunts determinats de temps; hi ha els dies, que només alguns tenen nom propi: el dia del pare (la resta de dies fins que no el tornen a celebrar crec que els pares poden desentendre’s de la seva resposanbilitat), el mateix passa amb el dia de la mare. En canvi, crec que encara no existeix el dia del fill tot i que les criatures que van i vénen i omplen les escoles, els carrers i les xuxeries bé que han de ser fills d’algú, però aquestes criatures no deuen haver fet prou mèrits perquè la societat o qui sigui que els inventi els dediqui un dia per celebrar.

També existeixen els conjunts de dies que són les setmanes i els conjunts de setmanes que constitueixen els anomenats mesos i, tant els dies com les setmanes tenen sempre la mateixa quantitat de temps: un dia són 24 hores, encara que passin ràpides o lentes i les setmanes són 7 dies, els tinguis bons o dolents. Els mesos, en canvi, no tots tenen la mateixa quantitat de dies i per això necessitem els calendaris, perquè cada any la posició dels dies de la setmana va variant. Complicat d’acostumar-s’hi.

I quan ja creia que ho tenia tot après, algun personatge d’aquests que manen es va inventar les setmanes de colors per a les escoles. Perquè amics humans, algú havia de trencar la monotonia del curs, que massa rutines poden causar danys irreparables en el cervell, que enlloc de gris, a aquest pas el tornarem també de color blanc (de tant pocs coneixements que haurà pogut processar d’una tirada). Perquè blanca és com l’han anomenat, aquesta setmana; “blanca” perquè és temps de neu i les famílies i els mestres poden anar a esquiar (un esport molt arrelat en aquest trocet de geografia mediterrània), perquè potser no n’han tingut de temps durant les escasses vacances de Nadal.

I si se n’ha parlat de la setmana!!! I no sempre malament: que si així som més europeus (tot i que els nostres veïns de l’Europa no han tingut vint dies de vacances al Nadal), que si el trimestre és molt llarg i els nens es cansen (tot i que durant aquest parèntesi els mini-humans queden extanuats amb els casals, els viatges a ca’la iaia i la intensitat amb què viuen els renecs d’uns pares que veuen per davant una setmana molt negra), que si s’avança el curs, les vacances d’estiu no es fan tan llargues (que tenint en compte que són quasibé tres mesos, no sé si una setmana pot escurssar-les massa).  Paparrutxes! Ni les setmanes de color ni les hores de més ni de menys que puguin fer els nens a l’escola arreglaran tot el que s’ha espatllat en l’educació, perquè l’educació no depèn de les setmanes de colors, que de festes ja en fan moltes i les veuen de tots colors. I que els nens no estan sempre tancats a l’aula: cada dia van al pati, es prenen una estoneta per esmorzar, fan sortides al camp i a la ciutat, juguen… i a vegades fins i tot treballen.

Mireu, les fades ens les pintem del color que volem o que podem les setmanes i siguin blanques, verdes, roses, blaves o marrons, no utilitzem arguments tan desargumentats com el benestar dels nens i una millora educativa perquè no crec que aquest curs tots els nens siguin millors en matemàtiques, ni en medi social. Ni estaran més descansats, ni més centrats. Ni hauran estat més hores en família ni seran millors persones. Ni pitjors. I el sistema tampoc haurà evolucionat. Amb setmana blanca o sense.

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Setmanes de colors

  1. Marta ha dit:

    Magnífic, com sempre.

  2. Tomàs ha dit:

    L’educació no travessa una bona temporada. Solament s’ha de veure el que va apareixent a la premsa. Els nivells educatius en que es troba el país en comparació amb d’altres països. Els barracons en que molts petits i no tant petits han d’estudiar. Els constant canvis de criteri, metodologies, horaris, setmanes de colors…

    Caldria centrar-se en la feina que conduís a un millor sistema.

    Aquesta setmana blanca haurà estat per a milers de famílies més un mal de cap que una altra cosa.

    Diuen que l’any vinent ja no es plantejarà. Un altre canvi! Diuen que els dies festius es repartiran entre el curs escolar. Cal?

    Quedat de fada. De veritat, que ni se t’acudeixi passar per la metamorfosi que calgui per ser-ho. No val la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s