Mal-estar

Em reprogramen, m’instal·len una versió actualitzada, i paf! em trobo de nou entre uns humans que em miren expectants, no sé si amb cara de sorpresa, de por o de confusió. Arribo al fadauet (bona notícia! no han esborrat de la memòria la informació bàsica que necessito per bellugar-me per aquest planeta). Els fadets m’esperen i esclaten a riure… Encara porto les ales posades i el barret de purpurina (ves que no em miressin per això… segurament no els han actualitzat). Em busco a google per confirmar que segueixo existint i perquè em doni pistes de mi mateixa en la versió humana… Se’m van endur, sense més, per algun bloqueig del meu sistema operatiu, em van fer passar per tota mena d’encanteris i d’indigestions de tota mena de pocions. I au! quan van creure que ja estava arregladeta, una pessigadeta a la galta, uns quants petonets i patapam… aquí de nou, sense manual d’instruccions. I esclar, no sé si amb més o menys memòria, però sento un malestar que m’és familiar, una mena d’estat “in blue”, sense saber ben bé què he de fer, per què em costa tant respirar. I ni google sap donar-me la resposta. 

Mentre passejo pels resultats de la meva cerca per google vaig intuint que en la meva versió humana treballo, i no poc, en un gabinet de comunicació. Primer ensurt… i què deu ser això d’un gabinet de comunicació? m’hauré de posar al dia per no aixecar sospites quan torni a treballar. I quina meravellosa notícia! Va i treballo del que sempre m’hagués agradat treballar en el meu planeta: comunicar online, offline i qualsevol altre “línia” que pugui existir, però en el meu planeta no s’hi treballa, s’hi “encanta”!

Segueixo passejant pels resultats i resulta que explico les vivències com a fada perduda en un planeta d’humans. No sé com he pogut ser tan imprudent… si algú ha arribat a aquest raconet sabrà o bé que soc una fada o bé que soc una humana versionada de fada per poder explicar tots els desacords i dissonàncies que visc entre els que se m’assemblen. Jo tampoc ho sé… aquesta mena de malestar… Potser no m’han instal·lat bé, segurament s’hauran oblidat de programar algun aplicatiu…

I baixo i baixo i sembla que estic en-xarxada o segrestada (qui és en facebook i en twitter?), i que soc regidora de gospel en un llogaret 2.0 on l’alcalde s’ha escapat d’un “guió segons com”, i que canto en un grup molt divertit de gospel cançons que et pinten un somriure amb rotulador pemanent, i que em vaig inventar una mena de moviment jipijapiflauers, i que tinc dos fadets (això no ho diu google però ho sé perquè soc la seva mare i som del mateix planeta) que van creixent i dibuixant el seu camí per poder activar les seves ales quan ja estiguin preparats per apretar a córrer-món.

I tot i sabent el que sé, sento una mena de malestar, perquè estigui on estigui alguna peça grinyola i esbufego i no m’agrada esbufegar perquè he llegit en un dels relats que vaig escriure en la versió 1.0 que tinc al·lèrgia als esbufecs i a tota mena d’éssers, humans o animals o extraterrestres que els emeten, aquells que ho veuen tot gris i contaminen l’espai de tots els qui els voltegen. I ara, esbufego però no soc jo qui ho fa, és el malestar.

Perquè encara estic confosa, perquè vaig més ràpid pensant que el temps, que a vegades el vertigen et mareja tant que t’has d’aturar i estirar el “kit” de supervivència: respirar, menjar, somriure, dormir. I perspectiva. Perquè les meravelloses vistes, els camins amples i còmodes hi són i hi passejo… És el malestar qui em fa sentir que la sorra són pedres… Pedres que una fada despistada no sap esquivar però sap pintar-les de color… i els colors cada dia li retornen la certesa que el malestar passarà.

I va passant perquè si t’hi poses bé… cada dia pots estar millor. I si, queda confirmat, soc fada (per tots els qui hagueu tingut algun dubte llegint aquest relat). Una fada que s’ha despistat. Uf!! quina confusió, oi?

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Mal-estar

  1. Tomàs ha dit:

    Espero que la nova versió estabilitzi el seu hardware i el seu software. Així i tot, aquesta també és la Fada Despistada.

    El contacte massa proper i perllongat amb els Humans et desestabilitza, n’ha d’aprendre si és que en tens el gust o la necessitat. En altre cas, jo et recomanaria fugir d’aquest planeta.

    Potser, ja que tu en tens la possibilitat, podries alçar el vol batent les ales i prendre perspectiva. De vegades ajuda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s