Trencadisses

És difícil aprendre a compartir, aprendre a entregar-se, empènyer l’un a l’altra per créixer cada dia més i com més amunt estiguem tu i jo, més s’enriquiran les arrels de la relació, perquè llavors no ens farà por arriscar-nos, ens sentirem més aprop l’un de l’altre… Les fades tenim por, molta por, però aprenem i ens cultivem perquè volem assaborir ni que sigui molt per sobre tota la saviesa i plenitud de les nostres iaia-fades.

No hi ha manuals, hi ha el dia a dia, el fer i el desfer, el reiventar-nos, la il·lusió, la projecció, l’aprendre a riure’ns fins i tot dels nostres moments més maldestres. I hi ha el COM: com ens projectem, com ens encarem amb les pors, amb les dificultats, amb els canvis. Les fades, quan ve la bonança, projectem petites il·lusions i ens hi encarem amb les mànigues arremangades, disposades a l’anar fent i desfent per no deixar-nos cap tram del recorregut que ens hi portarà, i ens enriolem i així podem viure molts anys de la renda d’aquells somriures i rialles.

I quan ens truca a la porta un problema, agafem el toro per les banyes i el mirem i ens tremolen les cames i ens costa respirar però sabem que buscarem el camí i el coratge. Si tanques els ulls el toro no desapareix, t’embranzeig de totes maneres i més tard o d’hora t’hi hauràs d’encarar però llavors potser ja haurà crescut massa i tu t’hauràs debilitat. I tot trontollarà…

I quan et plantegis quin equip hem construït, preguntat perquè vas decidir començar a jugar una altra lliga… en el nostre tauler encara no has bellugat cap fitxa. Ja no queden reserves, ja no queda cap fil d’on pugui estirar. I al tauler només han quedat els soldats amb que no es rendeixen però ja no tenen amb qui jugar. Tot està quiet, massa quiet i silenciós. Les fades podem aguantar moltes temperatures, però el fred continuat ens glassa les ales i ens costa volar. Cap encanteri de la nit ha fet que es mogui el cavall de la partida. Ni jaque ni mate. Tot massa quiet. Infranquejable.

I el fred, quan congela provoca trencadisses… les ales d’una fada s’han ressentit… I fa mal, però no per sempre. Canviem, creixem, potser a ritmes diferents però és important que els nostres camins siguin paral.lels, compartint projectes, i  pacients… quan el cansament d’un en pujar la muntanya, l’altra pugui alleugerir el pas o si més no allargar la mà, donar una petita empenta i sentir que seguim estant molt aprop l’un de l’altre. I quan ens sentim tan nosaltres mateixos, sense disfresses, poguem seguir estant junts. Molt aprop l’un de l’altra…

Í quina por tornar-me a il.lusionar, potser tornar a patir… un petit fantasma que no vol abandonar el castell que ha construït dins el meu cor… suor de mans, tremolins…incertesa… sentint com si la por m’agafés el cor i l’estigués apretant amb força… m’ofega.

La vida està plena de decisions importants que hem de prendre: de vegades l’encertem i de vegades no, però si més no, ho hem intentat. I no hi ha cap decisió sobre l’amor que, si és equivocada, ho sigui per sempre. Fa mal, sí, però no per sempre. Però quan en el tauler només queda les fitxes d’un equip…

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Trencadisses

  1. Tomàs ha dit:

    La primera part del post m’ha fet pensar que parlaves d’un tema, en arribar però al punt on dius “…jugar en una altra lliga…”, i si no ho he entès malament, m’he adonat que el post havia fet un gir i que parlaves d’una situació determinada que estàs vivint.

    Quan en un taulell d’escacs només hi ha un bàndol, cal pensar que ja no hi ha partida.

    Els canvis importants ens afecten. És impensable que no sigui així, ja que d’altra manera no serien importants.

    De vegades els canvis també són renovacions i moltes vegades aquestes renaixences són molt bones.

    Començar una nova partida pot fer por, però jo soc del que arrisca. Estic amb el que dius “… si més no, ho hem intentat…”.

    Disculpem sinó he entès el post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s