Síndrome “ronda de dalt”

Hora i mitja per arribar al fadauet: la primera hora he estat retinguda a la ronda, suposo que és una mena d’experiment perquè els humans coneguin més les ciutats on viuen i puguin apreciar tots els detalls de cada edifici, de cada pont i de cada zona verda. De moment, la zona “ronda de dalt” m’està provocant una mena de síndrome que s’assembla al mal humor però pitjor. Quan arribo al fadauet, busco aparcament, baixo del fado-mòbil i “clinc clinc clinc” … ha caigut la pedra màgica que porto sovint enganxada amb esparadrap a l’alçada d’algun xacra, però esclar, el síndrome de la ronda de tan pitjor que ès fa saltar l’humor i tot el que troba, avui, l’esparadrap. M’he acotxat per buscar la pedra i mentre m’agenollava se m’ha enganxat el vestit que portava a la sabata i el següent soroll que he sentit ha estat el “patapam” de l’entrebancada i amb l’entrebancada, la bossa, les claus, i el telèfon també han anat a parar al terra. De fons, unes rialles conegudes que s’acostaven: un futur examic m’estava observant sense cap intenció d’ajudar-me a recuperar tot el que estava escampat pel carrer, sobretot a recuperar una mica de la meva dignitat, i no ho feia perquè (i ho esmento literalment) “li semblava estar veient la Júlia Roberts en una de les seves pel·lícules” (encara no sé ben bé quina part de mi li pot recordar la Roberts), però el meu futur examic no és el Richard Gere i aquesta pel·lícula no ha acabat amb petó. He recollit la meva dignitat i sobretot la meva pedra (avui de color negre per allunyar la mala energia). Amb perspectiva i amb el vestit estripat m’estic fent un tip de riure … perquè al cap i a la fi, tot i aquests disbarats qüotidians, la pedra, la meva pedra és màgica.

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Instantànies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Síndrome “ronda de dalt”

  1. Tomàs ha dit:

    Fada, pedres de colors…., i Ronda de d’Alt, no quadren de cap manera. Què no ho veus?

    Vaig treballar uns quants anys per la zona de Mundet però tenia la sort de poder-hi arribar pels túnels de la Rovira, però era testimoni dels embolics de transit que es formaven cada dia a les Rondes.

    Ànims per si ho has de tornar a fer.

    Pensa també que potser no t’ho deia per Pretty Woman, sinó per Notting Hill!!!

  2. neus ha dit:

    Cada dia, amic Tomàs, cada dia “rondejo”! Però en el fado-màbil vaig escoltant unes veus que fan tertúlia i és entretingut!
    Fantàstica peli “Notting Hill”!! I fantàstica la Júlia Roberts! Potser també és fada! (:)))))

  3. quecacs ha dit:

    Neus, m’ha encantat tot el que escrius!! i pensa que potser la ronda et permet tenir més estones de màgia! si anessis més de pressa, sense cues, no tindries temps de “fadejar”!!
    qcs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s