La princesa despistada i el drac enamorat

A un drac meravellós, el meu drac…

D’allà on venim les fades avui també és un dia molt especial… i ho he volgut celebrar. M’he llevat entre una pluja de lletres i dibuixos que s’havien escapat dels llibres que viuen en el fadauet, la rosa del jardí s’havia crescut, massa, potser massa i ens ofegava amb aquella olor impertinent que tenen les vanitoses d’esperit. I creient-se coqueta i bonica picava l’ullet a tots els cavallers que passaven pel davant buscant a última hora una rosa sense projectes ni pretensions per regalar a una estimada que, segurament, l’estaria esperant amb aquella mala cara amb què esperen les estimades quan es temen que els seus cavallers, un cop més, arribaran a casa sense la rosa. Rosa pretenciosa i tediosa, cavallers estressats i lletres escampades.

I fred, un vent glaçat que venia del darrera la porta… i patapum. Quan l’he oberta, un drac tremolós estava plorant perquè havia perdut la princesa del seu conte, la que havia de ser la seva princesa perquè, com la rosa del petit príncep, resulta que també és única en el món. Porta texans descolorits de campana, una cinta lila als cabells i un vestit de ganxet de flors. Sovint xiula melodies màgiques mentre busca desesperadament les claus del palau que segurament ha perdut vés a saber on, com sempre fa. Princesa o fada?

Ja feia set anys que el drac l’havia conegut, l’havia estimat i l’havia volgut oblidar perquè la princesa era lleial a un altre conte del que feia temps volia escapar i no trobava la porta. I la veia cada dia des dels seus somnis i a cada ronc es despertava i baixava corrents les escales per tenir una topada “casual” i encetar quatre paraules de lletres i cançons… Perquè així és com s’hi va enamorar, mica en mica, lletra en lletra. Havia d’expulsar ben lluny el cavaller que la rondava! No era més que un d’aquells cavallers estressats i ensopits que busquen roses gens pretencioses i descolorides.

El cavaller tenia la mosca sota el nas. No sabia ben bé perquè però sempre s’imaginava la jipiprincesa passejant amb aquell drac que no treia foc per la boca, no matava nens ni espantava els vilatans. No en tenia de motius per clavar-li un clatellot, no en tenia cap d’argument per clavar-li l’espasa al pit. L’única arma que tenia era el seu posat de bell cavaller vanitós que picava l’ullet a totes les roses boniques que es descolorien d’avorriment, sobretot a una que s’havia crescut molt, potser massa. Però no en sabia de lletres ni de melodies, no en sabia de perdre claus i trobar les que obrien els palaus… No en sabia res de princeses jipis ni de dracs que es desvivien pels pernils.

El drac gelat havia perdut la princesa, les lletres estaven escampades damunt la neu del seu cor, la mosca de sota el nas del cavaller havia volat (ara hi tenia una certesa) i la rosa vanitosa havia perdut un ull de tant picar-lo i s’havia fos de la vergonya. Però on era la princesa?

Mentrestant, des del seu torreó tancat amb clau, una fada que tots creien princesa jugava un dia i un altre dia amb les lletres que, un dia ja feia temps, el drac que havia conegut en el conte del costat les hi havia regalat. Va estar perduda entre melodies, lletres i dibuixos de color fins que el cavaller ensopit i vanitós va obrir la porta i va marxar. Del portasso van petar els botons del vestit de princesa i del no res van aparèixer un éssers petits i màgics que la vestir amb unes ales, uns pantalons texans de campana i un vestit de ganxet de flors

I així va ser com aquesta fada vostra va sortir corrents (o va ser volant?) i es va ensopegar amb el drac (que en un dels roncs havia sortit disparat per la finestra) i en el mateix instant que s’agafaven de la mà i es feien un petó, el petó més maco del cinema, va sonar el timbre del cel i una rosa que sabia posar-se vermella ens portava un ram de lletres que ben endreçades deien “T’estimo”!

Bon Sant Jordi!

Anuncis

Quant a neus fajas

La meva especialitat professional: sobretot la comunicació (Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB-1989) i Certificat d'Aptitud pedagògica). La meva especialitat extraprofessional: la família, els amics, els contes, la dansa i el gospel. La meva activitat: organitzar activitats de lleure a cost "0". La meva vida: plena, molt plena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La princesa despistada i el drac enamorat

  1. Roger ha dit:

    Senzillament fantàstic… quina fada més talentosa que tenim!!

  2. Reina ha dit:

    Quina descoberta!!! Gràcies per fer-me partícip d’aquestes lletres escapades!
    M’agrada tenir fades amigues…
    Reina

    • Rosa Maria ha dit:

      Totalment d’acord. Pastissos per endolçir els moments i reunions i contes per emocionar l’esperit…Moltes gràcies Neus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s